Presentació                 Metodologia                 Estructura de la xarxa                  Recursos                 Contacte i crèdits

 

La metodologia del BMS es troba àmpliament detallada a les següents publicacions:

- Pollard, E., i Yates, T.J., 1993. Monitoring Butterflies for ecology and conservation. 256 pp. Chapman & Hall, London.

- Stefanescu, C., 2000. El Butterfly Monitoring Scheme en Catalunya: los primeros cinco años. Treballs de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 15:5-48.

Al Centre de Biodiversitat podeu consultar aquesta bibliografia entre d'altres sobre ropalòcers. A més tenim a la vostra disposició un dossier explicatiu, elaborat per Jordi Dantart i Jordi Jubany (biòlegs i membres de la Societat Catalana de Lepidopterologia), on s'explica amb deteniment tota la metodologia.De totes maneres en aquest apartat us en fem una breu ressenya. 

 

Metodologia

La tècnica del BMS consisteix en realitzar itineraris al camp i fer comptatges d'exemplars adults de ropalòcers. L'itinerari està dividit en diferents seccions en funció dels hàbitats. Aquest itinerari es recórrer un cop per setmana al matí, entre les 10 h i les 14 h, durant 30 setmanes a l'any, que van des de l'1 de març fins al 30 de setembre. Només cal comptar aquells individus que es trobin a 2,5 metres a banda i banda de l'observador i a 5 metres per davant. No es realitzarà mai l'itinerari si les condicions meteorològiques no són favorables. 

Franja de comptatge en un itinerari del BMSAnd

 

 

Les dades es recullen en fitxes de camp, especialment dissenyades on s'anota per a cada espècie el nombre d'individus per secció. Addicionalment, es poden recollir dades interessants sobre l'ecologia de les espècies, sempre que això no dificulti l'activitat principal. Cal remarcar que el més important és posar una marca (ratlla vertical) a la casella de la secció corresponent, identificant així, amb tota seguretat, que s'ha vist un exemplar d'una espècie determinada en una secció i dia concret. Si no es coneix l'espècie es posa en el seu lloc com a no determinada (ND, abreviat). S'ha de dir que és molt difícil conèixer totes les espècies d'un itinerari, només les persones que porten anys fent-ho poden aconseguir-ho, per tant, no val a desanimar-se...

Fitxa de camp

Algunes papallones diürnes són de fàcil identificació a distància, però d'altres, com alguns licènids i nimfàlids, caldrà capturar-los per assegurar una correcta identificació. Sempre que no es conegui amb plena certesa una espècie es deixarà com a no determinada. Si és coneix el gènere, doncs només s'anotarà aquest (per exemple: Pyrgus sp.).

També és important anotar els impactes que afectin un itinerari.

 

Butterfly Monitoring Scheme d'Andorra           

Centre de Biodiversitat

Av. Rocafort, 21-23

Edifici Molí

AD600 Sant Julià de Lòria

Tel. 742630

Fax. 843585

 Membre de:

la Societat Catalana de Lepidopterologia